Aquest semestre ha estat, sens dubte, un viatge d’aprenentatge profund i transformador. He pogut endinsar-me en concepcions teòriques que, abans, em resultaven abstractes, i he tingut l’oportunitat de posar-les en pràctica en projectes reals. Cada classe ha obrat com un mosaic de coneixements: des de metodologies de recerca fins a tècniques de resolució de problemes, he vist com els petits engranatges de cada tema connecten per formar una visió global i aplicable al món professional. Aquesta assignatura no només m’ha ofert contingut acadèmic: m’ha animat a qüestionar-me, a buscar solucions creatives i a valorar el procés tant com el resultat.

El treball en equip ha estat un element clau en aquesta experiència. Cooperar amb diferents punts de vista m’ha permès descobrir perspectives que, d’una altra manera, no hauria considerat. Hem après a distribuir tasques segons les fortaleses de cadascú, a establir terminis realistes i a mantenir la comunicació oberta. Precisament, han estat els moments de tensió, quan calia coordinar agendas o defensar idees contra corrents divergents, els que ens han fet créixer més com a grup. Aquest és l’essencial: un equip no és només la suma d’individus, sinó la combinació de les nostres habilitats i, sobretot, de la nostra capacitat d’adaptació.

No obstant això, he de confessar que sovint m’he sentit sola i poc recolzada davant d’un grup que, malauradament, no s’ha implicat com calia i ha deixat tota la feina per l’últim moment. Aquesta situació, tot i ser un repte inesperat, també m’ha ensenyat a assumir responsabilitats addicionals i a mantenir la sintonia amb els objectius generals, fins i tot quan el suport ha estat escàs.

I parlant d’adaptació, he de reconèixer que el camí no sempre ha estat senzill. Hi ha hagut qui ha arribat a les sessions amb idees poc fonamentades, algú que semblava més interessat en cridar l’atenció que en aportar valor, i qui ha posposat constantment les seves responsabilitats. Tanmateix, aquestes dificultats han resultat una lliçó inesperada: he après a defensar arguments amb fermesa, a gestionar el temps sota pressió i a mantenir l’equilibri quan calia assumir càrregues addicionals. Al cap i a la fi, aquestes experiències, encara que difícils, m’han preparat per enfrontar-me a futurs reptes amb més serenitat i confiança.

En resum, aquest semestre ha estat una tasca d’autoconeixement i de descobriment col·lectiu. M’emporto no només conceptes i eines, sinó també la certesa que l’èxit d’un projecte depèn, en gran mesura, de la capacitat de l’equip per superar les adversitats, incloses aquelles veus que no assoleixen el ritme marcat. Gràcies a tots per contribuir, amb les vostres fortaleses i desencerts, a fer d’aquesta assignatura una experiència tan enriquidora.